CTMA

Tot i que la jardineria ha existit des de sempre a les ciutats en forma de jardins privats, horts i vivers, l'espai verd públic no apareix com a tal fins després de la revolució industrial.

La necessitat de mà d'obra als nuclis industrials va portar a les ciutats gran quantitat de treballadors, la qual cosa va provocar la progressiva manca d'espai vital. Aquesta massificació va anar acompanyada d'una sanitat insuficient, l'absència total d'higiene i la contaminació produïda per les fàbriques. El concepte de "parc públic", entès com a espai creat i finançat pel govern de la ciutat per al lliure ús dels ciutadans neix, doncs, davant la necessitat d'oxigenar la ciutat per fer-la més saludable i crear espais d'esbarjo i lleure.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

HISTÒRIA DE MONTJUIC 

 

 

La muntanya de Montjuïc, de Barcelona, significa muntanya jueva i el seu nom va referit al fet que va ser utilitzat com a cementiri medieval dels jueus que vivien antigament en el "call" de Barcelona.

 

 

Per la seva privilegiada ubicació, al cim d'aquesta muntanya es va construir el Castell de Montjuïc (S.XVIII) que durant segles va servir com lloc de vigilància militar, des d'on es cobria i vigilava l'entrada dels navilis a Barcelona.

 

Montjuïc ha estat testimoni de grans esdeveniments històrics com les famoses Olimpíades de Barcelona de 1992 que, després del seu pas, van deixar importants construccions, ja sigui l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, les Piscines de Salt Olímpiques o l'Anella Olímpica, entre altres, van ser instal·lacions construïdes per als Jocs Olímpics i avui són escenari d'esdeveniments esportius i culturals.

 

 

Però l'interès turístic de la muntanya no només es basa en instal·lacions esportives si no que ofereix atraccions de tota mena, per a tots els gustos i edats: compta amb grans museus, com el Museu Militar o la Fundació Miró, ofereix arquitectures tan apassionants com la Torre de Comunicacions (dissenyada per Calatrava) A més de tenir àmplies zones verdes ja que aquí se situa un jardí botànic que compta amb més de 650.000 plantes portades de tots els racons del planeta. I a cada pas trobareu un mirador des del qual obtenir panoràmiques increïbles de la ciutat. Sense oblidar el telefèric de Montjuïc que també us regalarà belles vistes de Barcelona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

HISTÒRIA GEOLÒGICA DE MONTJUIC

 

 

La muntanya de Montjuïc és de constitució neozoica i està formada per roques sedimentàries (argiles, gresos i conglomerats) dipositats en un delta que, durant el Miocè (fa 15 milions d'anys), desembocava a la mar Mediterrània. Aquesta zona sedimentària és rica en fòssils marins (gasteròpodes, bivalves, crancs, foraminífers...), i diversos punts de la muntanya han estat indrets clàssics de cerca de fòssils, com el Far i el Morrot. Els materials de la muntanya provenen de l'erosió del massís de Collserola, de manera que, actualment, dins les roques de Montjuïc trobem còdols de totes les litologies presents en aquests massís (granits i pissarres). En la part nord i est trobem afloraments rocallosos de gresos d'edat miocena. En superfície trobem blocs de calcària. A causa de l'orientació de la muntanya en aquest vessant, de cara a llevant, les temperatures són una mica més elevades que en altres parts més enlairades o en altres cares, ja que queda resguardada dels vents del nord i la insolació és bona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les pedreres

 

La muntanya va ser explotada massivament en una munió de pedreres des dels ibers i els romans fins al 1957, any en què s’atura de cop l’extracció massiva de la pedra. Totes aquestes pedreres subministraven material a la ciutat per la construcció d'edificis de pedra de Barcelona, que fins a mitjans del segle XX són fets amb pedra de Montjuïc, un gres quarsític del Miocè superior. Els afloraments d'aquest material de la vessant oest de la muntanya són els murs de les antigues pedreres. De sud cap a nord trobem els talls del Fossar del Jueus, del Sot del Migdia, del Club de Natació Montjuïc, de l’estadi Joan Serrahima, de la Foixarda, del Teatre Grec, de Sta. Madrona i del Mirador del Poble Sec, pedreres que han proporcionat gran part dels blocs de pedra utilitzats per a construcció.[El 2015 es va celebrar una exposició per donar a conèixer aquest aspecte de la muntanya.

 

Mineralogia

 

Les pedreres del vessant oest de la muntanya són indrets de recollida de minerals per a col·leccionistes, com la barita. És abundant el quars, així com les seves varietats microcristal·lines: el jaspi, l'àgata, la calcedònia i l'òpal, les quals tenen un cert interès gemmològic.També és molt característica la goethita que s'hi troba a la muntanya ja que, degut a un procés anomenat pseudomorfisme, adopta la forma de la pirita, a la qual substitueix.A banda d'aquests minerals esmentats, també s'hi poden trobar les següents espècies: guix, calcita, sofre i alguns alums.

Algunes publicacions, com el llibre Los minerales de España de Salvador Calderón, o la Gran Enciclopèdia Catalana, parlen de les amatistes de Montjuïc: “Las bellas amatistas de Montjuich, que tuvieron tanta fama, y de que hay bellos ejemplares en el Seminario de Barcelona, están casi agotadas". Es creu, però, que es tracta d'un error de transcripció ja que a Montjuïc ningú no les ha citades mai recentment.