INTRODUCCIÓ | piedritas

Introducció a roques i minerals

1

Roques magmàtiques

Definició:

Les roques magmàtiques es formen quan un magma es refreda i solidifica. També s’anomenen roques ígnies (del llatí ’ignis’, foc).

El magma és roca fosa
El magma es forma a l’escorça i el mantell superior quan hi ha prou calor (o bé baixa la pressió, per una fractura, per exemple) per a fondre les roques total o parcialment.
Un cop format, el magma tendeix a ascendir. Si arriba a sortir a la superfície terrestre, llavors s’anomena lava.
Quan el magma es va refredant comencen a créixer cristalls de diferents minerals (especialment de silicats).
En la majoria dels casos creixen diferents cristalls que s’encaixen els uns amb els altres; tenim llavors una roca cristal·lina, dura. Però si el magma és expulsat a l’exterior en forma de petites gotes, es refreda molt ràpidament i no hi ha temps per què es formin els cristalls.

Tipus principals i exemples:

N'hi ha dues classes principals:

Plutòniques: es formen per refredament lent d'un magma mentre va ascendint dins la litosfera. El granit és la roca plutònica més abundant i forma gran part de l'escorça continental. És força abundant a Catalunya, principalment al nucli de les serralades (Collserola, Montseny, Montnegre, Pirineus). Altres exemples de roques plutòniques són el gabre o la sienita.
Volcàniques: es formen quan el magma passa a estat sòlid per un refredament ràpid en sortir a l'exterior de la litosfera. La més abundant és el basalt, que forma l'escorça oceànica. A Catalunya en podem trobar a la zona volcànica de la Garrotxa (Olot, Castellfollit de la Roca). Altres exemples són la riolita i la pumita, el lapil·li i les cendres volcàniques i l'obsidiana.

Roques sedimentàries

Definició:

Les roques sedimentàries es formen a partir de dipòsits de materials que originàriament provenen d’altres roques anteriors, encara que també poden provenir d’organismes vius. El nom ve de la paraula llatina ’sedo’, que significa seure o instal·lar-se. Són les roques més abundants a la superfície de l'escorça terrestre.

Totes les roques exposades a la superfície terrestre pateixen fenòmens de denudació (“despullar” les roques) per meteorització (descomposició de les roques) i erosió (produïda pels agents que transporten els fragments de roca resultat de la meteorització).
El material arrencat d’aquestes roques és transportat per la gravetat, el vent, el gel, el mar o els rius.
Els materials transportats poden ser fragments sòlids de roques o minerals (com els còdols o els grans de sorra) o bé poden estar dissolts en l’aigua.
Els materials poden ser dipositats com una capa de sediments (per exemple en un desert o al fons d’un oceà).
La deposició pot implicar precipitació del material dissolt (per exemple, clorur sòdic per evaporació d’aigua salada).
Algunes capes de sediments es veuen compactades lentament per l’increment de la pressió degut a l’acumulació de nous materials per sobre. Amb el temps, els fragments, que s’havien dipositat com a peces separades, es poden litificar, és a dir, unir en una roca sedimentària sòlida (litificat significa ’convertit en pedra’).

Tipus principals i exemples

Es poden classificar en:

Roques detrítiques: s'originen a partir del material transportant en forma de partícules sòlides (sediments). Són exemples les argiles, els gresos i els conglomerats, com els de la muntanya de Montserrat.
Roques no detrítiques: s'originen per precipitació química o bioquímica dels materials transportats. Són les roques carbonatades (calcàries i dolomies) i les evaporites (halita, guix).
Roques organògenes: es formen per transformació de matèria orgànica. Són els carbons i el petroli.

Roques metamòrfiques

Definició i explicació

Les roques metamòrfiques es formen quan la calor i/o la pressió provoquen canvis en roques que ja existien. El nom ve del grec ’meta’, que significa canvi i ’morphe’, que significa forma.

Quan les condicions en què es troben les roques canvien, les roques es veuen forçades a canviar.
La calor i la pressió poden causar reaccions entre els elements químics que formen la roca original, i aquestes reaccions poden originar nous minerals.
Els nous minerals estan sovint orientats seguint un patró paral·lel, ja que han estat formats sota pressió.
Durant el metamorfisme no se n’afegeixen ni se’n treuen nous elements; simplement, els elements de la roca original són recol·locats.
Encara que el metamorfisme pot estar associat a increments importants de temperatura, les roques no arriben a fondre; si ho fan, es forma un magma i les roques resultants serien magmàtiques, no metamòrfiques.
Les roques sedimentàries són les que sofreixen processos metamòrfics amb més facilitat, ja que originàriament es van formar en condicions de baixes pressió i temperatura. Com que les roques magmàtiques es van formar a elevades temperatures, no canvien gaire si s’escalfen.